Què és la logopèdia?

La logopèdia és la disciplina encarregada de estudiar, prevenir, avaluar, diagnosticar i tractar els trastorns de la comunicació humana, tant d’infants com d’adults, en els camps cognitiu, físic i fisiològic.

Què és un logopeda?

El logopeda és l’especialista que s’encarrega d’atendre els problemes de la comunicació humana relacionats amb les dificultats en la parla, el llenguatge, la veu, la sordesa, la deglució i la lectoescriptura.

Quan consultar a un logopeda.

  • Quan l'infant triga en parlar (Retard de parla).
  • Quan l'infant no té intenció comunicativa.
  • Quan l'infant deixa de parlar.
  • Quan l'adult no entén la parla de l'infant.
  • Quan hi ha problemes d'audició.
  • Quan l'infant quequeja o la seva para no és fluida.
  • Quan presenten dificultats en l'adquisició del procés de la lectoescriptura.
  • Quan hi ha dificultats en l’aprenentatge escolar (Tècniques d'estudi).
  • Quan hi ha dificultats d'atenció i concentració.
  • Quan es perd la veu freqüentment.
  • Quan no sabem com expressar-nos.
  • Si hi ha alteracions en la deglució o anomalies dentofacials.

Neurorehabilitació

La neurorehabilitació és un procés clínic complex dirigit a restituir, minimitzar i/o compensar les alteracions funcionals aparegudes en la persona afectada per una discapacitat a conseqüència d’una lesió del sistema nerviós.
Patologies:

  • Lesions cerebrals derivades de traumatismes craneoencefàlics (TCE)
  • Accidents cerebrovasculars (AVC)
  • Tumors cerebrals o anòxia
  • Malaltia progressiva
  • Lesió medul·lar
  • Demència

Sovint, degut a aquestes lesions, es produeixen trastorns en la parla,en el llenguatge, en l’escriptura i/o en la lectura. Principals alteracions en la comunicació que requereixen logopèdia:
Neuropsicològiques: afàsia, agràfia, alèxia, apràxia de la parla,...
Motores: anàrtria, disàrtria, disfonia, ...
Cognitiu/motor/conductual: mutisme

Estimulació primerenca

L’estimulació primerenca és una tècnica terapèutica dirigida a nens i nenes d’entre 0 i 6 anys que presenten alteracions en el seu desenvolupament evolutiu o que es trobin en situació de risc de patir-lo. Sovint es parla també d’intervenció primerenca, atenció precoç, o termes similars. Les alteracions més freqüents, que requereixen atenció logopèdica, són:

  • Infants amb alteracions físiques: paràlisi cerebral, miopaties,...
  • Infants amb alteracions sensorials: hipoacúsia, sordesa...
  • Infants amb alteracions psíquiques: retard mental, autisme / TEA,..
  • Infants amb retard general en el desenvolupament i el llenguatge.
Els nens amb més risc de patir retards en el seu desenvolupament són:
  • Nens prematurs o que han nascut en un part difícil.
  • Nens diagnosticats de síndrome de Down, síndrome de Williams, altres síndromes, problemes auditius o visuals…
  • Nens que han patit malalties importants durant els primers anys de vida.
  • Nens amb poca estimulació deguda a llargs períodes d’hospital·lització o a altres factors.
Quan es comença l’estimulació primerenca?
Tan aviat es diagnostiqui qualsevol retard en el desenvolupament infantil i davant de qualsevol sospita o dubte, cal demanar una valoració. Els principals problemes a tractar són la baixa capacitat d’atenció, les dificultats motrius (moviments poc coordinats, dificultats per caminar, dificultat en els moviments fins), els problemes de relació (poc interès per comunicar-se, retards o dificultats en el llenguatge parlat) i el retard en l’aprenentatge a nivell cognitiu.

Teràpia de veu

La veu és l’element més important en la comunicació, no només perquè és el vehicle del llenguatge sinó perquè reflexa el jo mes íntim, individual i irrepetible. Heu pensat alguna vegada com seria aixecar-se i no tenir veu? Com ho faríeu per dir bon dia, per demanar el pa a la fleca, per trucar al metge? La comunicació és un fet indispensable en les nostres relacions personals i laborals. El mal ús, el deteriorament o un trastorn de la veu representen un greu impediment per a la vida personal però també per a la professional. Hi ha moltes persones que necessiten la seva veu per a desenvolupar la seva feina: mestres, professors, comercials, actors, cantants...
Quan cal fer una consulta?
Quan es pateix disfonia o afonia freqüentment i tenim els símptomes següents: veu ronca o agreujada, escurar el coll constantment per intentar aclarir la veu, fatiga laríngia constant a causa de un abús vocal, dolor o pèrdua de veu quan projectem la veu o cridem, cansanci parlant per una incorrecta respiració, veu nasal o al cantar notar molta tensió o no poder cantar com abans. Si aquests símptomes es fan crònics poden provocar una disfonia funcional permanent i la possible aparició d’afeccions orgàniques com lesions a les cordes vocals (nòduls, pòlips...)

Teràpia miofuncional

Les maloclusions dentals estan relacionades amb alteracions en la respiració, la masticació i/o la deglució. A més, alguns hàbits disfuncionals com fer la pipa, fregar les dents (bruxisme), mossegar-se les ungles o els llavis, etc, alteren la posició normal de les dents. Per tal de corregir de forma efectiva i radical aquestes maloclusions, és absolutament fonamental iniciar el tractament d’ortodòncia combinat amb rehabilitació logopèdica de manera que garantim que tot allò que treballa la ortodòncia de forma impecable, quedi completament assolit i així minimitzar el risc del retornar el canvi. La teràpia miofuncional és la disciplina encarregada de prevenir, valorar, diagnosticar i corregir les disfuncions orofacials que poden interferir sobre l’estructura de les dents i les relacions maxil·lars, així com també en la producció de la parla.

  • Anomalies dentofacials: respiració oral, deglució atípica (dificultats per empassar líquids i/o sòlids), alteracions masticatòries, hipotonia lingual o labial (falta de tonicitat en la musculatura de llegua i llavis) malformacions orofacials sindròmiques i no sindròmiques i seqüeles originades per traumatismes (fissures labials i palatines i llavi lleporí).
  • Trastorns de la dinàmica deglutòria: disfàgia.

Trastorns de la parla

  • Dislàlia: És un trastorn en la articulació dels fonemes. Es tracta d’una incapacitat per pronunciar correctament certs fonemes o grups de fonemes. El llenguatge d’un nen dislàlic molt afectat pot resultar inintel·ligible. Les dislàlies funcionals més freqüents són la substitució, omisió o deformació dels fonemes /r/ simple, /r/ múltiple (Rotacisme), travades (consonant + /r/ o /l/), /k/, /l/,/ll/(Lleisme), /s/ (Sigmatisme) o /z/.
  • Disfèmia o tartamudesa: És un trastorn de la comunicació que es caracteritza que es caracteritza per interrupcions involuntàries de la parla que s’acompanyen de tensió muscular en cara y coll, por i estrés. Provoca comportaments com: tremolor, moviments nerviosos de cap, mans o cames, bloquejos, tensió vocal, repeticions, prolongacions involuntàries audibles o silencioses durant la parla, evitació de paraules difícils, retard en l’emissió de la parla i reaccions internes (por, malestar o vergonya).
  • Disàrtria: La disàrtria és un trastorn motor de la parla d’origen neurològic degut a debilitat o incoordinació de la musculatura implicada (respiració, fonació, mandíbula, llengua, llavis i vel del paladar).
  • Disglòssia: Consisteix en la dificultat per articular correctament alguns sons degut a anomalies congènites o adquirides en els òrgans bucofonatoris.

Trastorns del llenguatge

En l’infant: Parlem de trastorns del llenguatge quan aquest no desenvolupa amb normalitat les habilitats de comunicació i la capacitat del llenguatge. Quan s’ha de demanar una valoració?

  • Quan l’infant triga en parlar
  • Quan deixa de parlar
  • Quan parla malament
  • Quan no veu la necessitat de parlar i/o comunicar-se.
El diagnòstic i la intervenció precoç seran fonamentals per a aconseguir un desenvolupament adequat de les capacitats del nen o nena.
En l’adult parlem d’un trastorn quan s’observa deteriorament del llenguatge o d’altres àrees cognitives després de patir una lesió cerebral (com l’Afàsia a conseqüència d’un Ictus, traumatisme craneoencefàlic o infecció), durant el curs d’alguna malaltia degenerativa (Parkinson, Esclerosi Múltiple, Alzheimer,etc) o en el procés d’envelliment.

Trastorns del llenguatge escrit:
La dislèxia és el trastorn per excel·lència del llenguatge escrit. Les persones que pateixen dislèxia es caracteritzen per tenir una lectura i escriptura pobres. La lectura de les paraules no és global, sinó síl·laba a síl·laba o fins i tot so a so. Poden ometre, substituir i invertir lletres a l'hora de llegir. No veuen la paraula globalment a primer cop d'ull, l'han de desxifrar. A l'hora d'escriure poden presentar disgrafia (dificultat en la cal·ligrafia) i cometen faltes d'ortografia arbitrària (regles ortogràfiques) i d'ortografia natural (es poden equivocar ja en fer el pas de fonema a grafema substituint-lo o ometent-lo). La dislèxia és una dificultat que afecta la lectura i conseqüentment l'escriptura, malgrat una instrucció convencional, una intel·ligència adequada i àmplies oportunitats socio-culturals.
Al gabinet Vocalia Egara utilitzem el Mètode Específic de la Dislèxia: ORTON-GILLINGHAM. La dislèxia és un trastorn que afecta a un 10% dels infants. A un nen/nena dislèxic li costa saber l’ordre correcte de les lletres dins de la paraula i interioritzar-l’ho, la comprensió lectora, entre altres dificultats. Tenint en compte aquestes dades, és important trobar un mètode per a tots aquells nens i nenes amb aquestes dificultats trobin una resposta en la logopèdia. EL mètode Orton-Gillingham, és un mètode multisensorial de re-aprenentatge de les lletres, dels sons d’aquests i de quina és la seva grafia.

Rendiment Escolar

En general els nens presenten dificultats e el rendiment o en la seva conducta, presenten lleus alteracions o retards en algun o algunes àrees del deselvolupament, ja sigui cognitiva, biològica o emocional: no obstant, no cumpleixen els criteris per ser classificats dins d’una categoria diagnosticada com retard, dèficit atencional, trastorn de l’aprenentatge o d’altres. Es a dir, no hi ha cap malaltia associada que expliqui es seves dificultats escolars, i son aquests nens sans des del punt de vista mèdic però amb un mal rendiment escolar. Es molt important saber que un estudiant amb baix rendiment escolar es un estudiant en risc, i això significa que existeixen mes probabilitats de presentar alteracions conductuals i emocionals com la disminució de la sensació d’autoeficàcia, agressivitat per la frustració, disminució de l’autoestima.
Són molts nens que presentant problemes de rendiment escolar i conducta, lamentablement, no son tractats. Per aquest motiu, el gabinet VOCALIA EGARA, vol fer un crit als pares ara que som a temps i informar que tota aquesta problemàtica es pot evitar realitzant un treball logopèdic a temps. Treballem:

  • TDAH (Trastorn de Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat).
  • Comprensió oral (entendre el què t’estan dient).
  • Comprensió escrita (entendre el què llegim).
  • Expressió Oral (saber ordenar el discurs).
  • Expressió Escrita (saber fer redaccions amb cohesió).
  • Ortografia.
  • Memòria de treball.
  • Tècniques d’estudi.
  • Organització de l’estudi (Planning setmanal d’estudi).
  • Dificultats d’aprenentatge.
Alguns dels problemes que podem detectar en un nen amb problemes d'aprenentatge són:
  • El nen no està atent a classe, li costa concentrar-se en els deures.
  • No para de moure's, no sap estar quiet a la cadira (TDAH).
  • S'oblida de les coses, no s'organitza la cartera, no fa servir l'agenda.
  • Lectura lenta i amb molts errors.
  • Fa moltes faltes d'ortografia, s'oblida de paraules.
  • Confon mà dreta i esquerra, li falta coordinació en caminar, jugar.
  • Confon sovint els conceptes de temps (avui, ahir, demà).
  • No accepta normes, contesta a l'adult, és agressiu (Trastorn de conducta).
  • És molt callat, té pors, és molt dependent dels pares o germans.
  • Li costa fer amics.

S.A.A.C

Els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (S.A.A.C.) són formes d'expressió alternatives a la parla per a persones que no l'han adquirit o que l'han perdut per causes com: afàsia, paràlisi cerebral, malalties neurodegeneratives (Parkinson, esclerosi múltiple...), malalties musculars progressives (miopaties) o altres condicions que dificulten o impedeixen el llenguatge oral, l'escriptura manual o l’accés a l’ordinador. L’objectiu d’aquest servei és millorar el benestar d’aquestes persones amb greus discapacitats en la comunicació i el llenguatge, en la manipulació i la mobilitat, així com el d'aquelles persones que els envolten.

Deficiències auditives

La deficiència auditiva és la pèrdua o anormalitat de la funció anatòmica i/o fisiològica del sistema auditiu. Això comporta dificultat a l’hora d’escoltar i implica un dèficit en l’accés al llenguatge oral.

L’audició és la via principal a través de la qual es desenvolupa el llenguatge i la parla. Qualsevol trastorn que afecti en les habilitats auditives, a edats primerenques, afectarà al desenvolupament lingüístic i comunicatiu; als seus processos cognitius i, en conseqüència, a la seva posterior integració en els àmbits escolar, social i laboral.

Al gabinet VOCALIA EGARA es realitza el treball de (re)habilitació auditiva i d’estimulació de la comunicació i del llenguatge amb pacients amb audiòfons i/o implants coclears.

L’entrenament auditiu els permetrà escoltar i interpretar de manera correcta diferents tipus de sons fins arribar a la paraula, i així poder millorar les habilitats auditives.

Les fases de l’entrament auditiu que treballem són:

  • Detecció
  • Discriminació
  • Identificació
  • Reconeixement
  • Comprensió